Oïda

És de nit, surto a l'exterior de la casa rural i el què primer em sembla silenci, es va enriquint amb tot de matisos sonors.

Em disposo a escoltar: de fons un so constant i greu d'un avió creuant el cel, allà al lluny -i ara que és primavera-, escolto un rossinyol fer refileigs complexes i molt variats, està més a prop que un altre que canta més lluny i per tant s'escolta més difús.

Un gos se sobreposa a aquest so i a intervals més distanciats de temps llança lladrucs de 4 en 4 o de 5 en 5, de tant en tant fa pauses més llargues i recobro el fil del cant dels rossinyols.

I de sobte i posant més atenció, un so suau i molt subtil d'aire fregant les orelles.

diferents intensitats del so, diferents ritmes, diferents alçades, diferents timbres, diferents tempos... tots combinats com petita "orquestració" nocturna.